El canó de Palamós

Després de molt temps de tenir mig abandonat aquest blog, és hora de reprende'l, i ho farem amb un valset mariner, que de ben segur haureu sentit en moltes cantades d'havaneres arreu del país, ja que és d'aquells imprescindibles i que pràcticament tots els aficionats a l'havanera inclouríem dins de les 100 millors, com és El canó de Palamós, escrita i composada pel mestre José Luís Ortega Monasterio, i que enguany hem incorporat al nostre repertori. Pels que no la conegueu (pocs suposo), aquí la teniu cantada pels Pescadors de l'Escala.

 

 

 

 

Aquí teniu la lletra per si us ve de gust cantar-la:

 

El canó de Palamós

ben mirat que n'és d'hermós

ja fa temps que està callat,

ja fa temps que mira el mar

amb el ventre rovellat.

 

Quatre rodes i un forat,

de la boca del canó

només surten els records

de les guerres d'aquell temps,

quan la gent de l'Empordà,

de la Selva i el Vallès,

es mataven per no res.

 

Escolteu la seva veu

oh, canons de tot el món!

i la gent de tot arreu.

No més guerres ni més morts,

no més bombes ni més foc,

sóc el canó de Palamós.

 

Si els canons de tot el món

fossin com el vell canó,

que tranquil està dormint,

blancs i negres dins del pit,

portarien una flor,

la rosa de Jericó.

 

Escolteu la seva veu

oh, canons de tot el món!

i la gent de tot arreu.

No més guerres ni més morts,

no més bombes ni més foc,

sóc el canó de Palamós.

 

 

I tal com és habitual, aquí us deixo la Partitura per a gralla. Que la gaudiu!

Els nans nous

Un cop pasada la Patum d'engunay, i per tal de que no se'ns faci massa llarga l'espera, avui us porto la partitura d'una de les músiques de la Patum més dibulgades, ja que molts dels esbarts dansaires la inclouen en el seu repertori.

Aquesta és una de les comparses de Patum que conjuntament amb els Gegants Vells i els Plens, em toquen més d'aprop, ja que a casa hem format part de les comparses, i cada any un o altre saltem de ple, i ja ve de lluny, ja que la iaia va ser de les primeres dones que van saltar de ple fa una pila d'anys.

Els Nans Nous es van incorporar com a comparsa de La Patum l'any 1890, sembla que com a substitució dels Vells en un inici. Són quatre nans diferents: Dues parelles, una de joves i una altra de vells. Sembla que els Nans eren una comparsa prescindible de la festa alguns anys, cosa del tot impensable avui dia que es fés una Patum sense alguna de les comparses.

La música dels Nans Nous, d'en Joaquim Serra i Farriols, és tan festiva que ja comença amb la participación del públic patumaire, en els seus primers temps picant 5 vegades de mans.

Deia Mossèn Armengou, que aquesta música permet diferenciar els patumaires dels nou vinguts, ja que qui no coneix la música o fa menys dels 5 picaments de mà o en fa de més.

Després ens trobem amb una primera frase que es repeteix dues vegades i una segona que també es repeteix dues vegades. I seguint amb la mateixa estructura dels balls de Gegants de La Patum, aquí comença una tercera frase C, com a rebatut que dón més dinámica a la dansa i que també es repeteix dues vagades. Aquí teniu la partitura.

I aquí teniu un vídeo del ball de Nans Nous.



Els set salts

Els set salts, és una dansa tradicional del Bearn (o Biarn), Occitània i a una part del País Basc francés. Pertanyien a una familia de danses anomenades "Sauts" o "Jauzi". Totes són danses en cercle però els balladors no es donen mai la ma. D'aquesta família sentirem a parlar de "Set Sauts", "Mariana", "Dus".. al Bearn, o de "Zaspi Jauziac", "Aitzina pika"... al País Basc.

La particularitat d'aquest tipus de danses és que tot i ballar sòl (sense contacte físic amb ningú) però dins d'una rotllana, és a dir, en relació permanent amb el grup de balladors.

Els occitans parlen tradicionalment de "sauts bascs". La distribució geográfica del repertori i la seva densitat desigual sembla afavorir la hipòtesi del seu origen basc. Però per parlar dels orígens de la dansa ja hi ha els que en saben molt. Com es ballen els set salts?

En aquest video hi trobareu l'explicació de la dansa, d'harmonikando.

Aquí teniu la partitura, és molt senzilla. Que en gaudiu!!

Caramelles

Una de les tradicions del nostre país, i potser una de les més desconegudes, tot i que a moltes comparques és tot un referent pel que fa als seus trets culturals són les caramelles.

Les caramelles són unes cançons populars que es canten per Pasqua. Tradicionalment eren de temàtica religiosa, ja que eren cants a la joia de la resurrecció de Crist, però d'uns anys ençà han incorporat cançons de to festiu i d'aire satíric sobre allò que ha passat al poble. Berga, Cardona, La Seu d'Urgell, Sant Julià de Vilatorta, Súria, Cardona, Sitges, són de les poblacions amb més tradició. En el seu origen, el caramellaires recorrien els diversos masos anunciant la bona nova de la Resurrecció de Crist. Era una clara referència a la resurrecció de la naturalesa. A canvi de la notícia, se'ls obsequiava amb ous, botifarres i menges greixoses, cosa que indicava que la Quaresma s'havia acabat. Així, el simbolisme de l'ou de les mones és el principi de la vida.

A Sant Julià de Vilatorta els caramellaires canten els Goigs del Roser i porten una vestimenta pròpia de l'antiga ruralia catalana: barret de copalta, capa negra amb valona sobraposada, bordí, i llaç català de color morat.

A Súria s'hi celebra l'aplec més nombrós, amb vuit colles i 500 cantaires.

Els cantaires es planten al peu de balcons i a les places per cantar unes cançons acompanyats de diversos instruments, amb una cistella lligada al capdamunt d'una llarga vara guarnida amb cintes, arriba al balcó de l'homenatjat que, en correspondència, hi deixa el seu donatiu. El Cant més antic de les Caramelles ha estat els Goigs del Roser o de les Botifarres

RECOMANACIONS POSTURALS

Endressant tot un munt de documents que tinc a l'ordinador, he trobat uns cartells que va editar no fa massa temps el Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional, per a diferents instruments amb l'objecitu de fer recomanacions posturals que de retruc ens ajudaran a millorar com a músics.

Us deixo els enllaços per tal que us pugueu descarregar els corresponents a Gralla / tarota i timbal, així com uns consells per tal d'evitar lesions editats per l'Institut de Fisiologia i medicina de l'art amb la col·laboració de la Fundació Ciència i Art.

Cartell de gralla i tarota

Cartell de timbal

 

 

 

Consells per evitar lesions

LA PERRA ISABEL

Avui, us deixo la partitura d'una de les peces que acostumem a tocar a gairebé tots els cercaviles, sobretot per tal que aquells que comencen a tocar, es vagin rodant. Es tracta de la Perra Isabel.

Aquesta peça, ve d'Aragó. És un vals jota que nosaltres diferenciem en dues parts i que toquem dues voltes, la primera com a vals i la segona en temps de jota.

Si pitgeu aquí us podreu descarregar la partitura.

Per si us ve de gust cantar-la, aquí teniu la lletra:

La perra, la perra

la perra Isabel

pasó por mi puerta

y me quiso morder,

la cogí del rabo

y la llevé al juez

para que la juzgue

como es menester.
La multa yo no la pago
que la pague la Isabel,
que ella pasó por mi puerta
y ella me quiso morder.

 

TOCATA DE VILLAGORDO

Aquesta és una de les peces que estem acabant d'enllestir per tal de tocar-la ben aviat.

Villagordo del Cabrile, es troba a La Plana d'Utiel-Requena, al límit més occidental del País Valencià. La Tocata de Villagordo és un dels tants temes de cançons tradicionals d'aquesta població.
Aquí teniu la partitura per a dues veus.

Partitura per a dues gralles