LA MARICARMEN

Aquesta cançó és d'autor desconegut i que s'ha fet habitual en el repertori de rondalles, txarangues, gaiters, grallers... d'arreu. Aquí, teniu una versió d'Eliseo Ribelles Garcés amb arranjaments de Xavier Richart.

BALL DEL ROGLE

Aquest ball prové de l’Areny, a la Ribagorça.

A la darreria del segle pasta el jovent de l’Areny encara voltava al voltant d’un arbre que, segons la tradició, era l’origen del poble que s’havia format al seu voltant.

Aquesta tradició era comuna a diverses poblacions dins del nucli de les quals s’aixecava un arbre prominent.

Els arbres escollits solien ésser boscans : el pi, l’alzina, el lledó, el roure.

Com es balla?

Posició inicial: Tots en una rotllana; un ballador al mig.

El que està al mig va voltant per l’interior de la rotllana, durant tota la primera melodía.

Quan comença el segon temps melòdic, es detura i s’encara davant d’un ballador i marquen un petit punteig acabant amb una suau reverencia (peu dret, peu esquerra, peu dret, peu esquerra, pausa, peu esquerra, peu dret, peu esquerra, peu dret, pausa; repetir el moviment).

Torna a començar la primera melodia i ara són dos els balladors que volten per dins de la rotllana.

En el segon temps melòdis es deturen i s’encaren amb altres dos balladors i marquen el punteig,.. continuem així fins que tots els balladors ballen.

Per acabar un capdavanter executa diversos moviments passant per sota els braços dels altres balladors

I aquí teniu la partitura.

SALT DE PLENS

La comparsa dels Plens no cal dir que és la més emotiva i impressionant de la Patum, és l'apoteosi final. Antigament havia format un sol quadre amb les Maces i deuen el seu nom al fet que van plens de foc, estan documentats des del 1621. Quan s'apaguen els lluns, comença la música i la plaça esdevé un infern que s'omple de foc amb 1000 fuets cremant alhora. Els Plens evolucionaven únicament al so del tabal fins a finals del segle XIX quan en Joaquim Serra (Quimserra) va composar la música enardidora amb que salten actualment. Avui dia salten un centenar de plens a cada salt, vestits de verd i vermell amb una careta revestida de vidalba i 9 fuets a punt per esclafir en foc i música a la plaça a les fosques.

Aquesta peça consta de 2 frases AB que es repeteixen cadascuna dues vegades i així successivament fins al final del salt.



Aprofitant la música dels plens, aquí teniu els Goigs del gloriós Sant Ceferino, patró dels Plens.

 

Ja hi som tots, ja hi som tots

els "merders" dels vestidors

tremoleu, tremoleu

o si no no saltareu.

Ja hi som tots, ja hi som tots

els "merders" dels vestidors

tremoleu, tremoleu

o si no no saltareu.

Al gloriós Sant Ceferino

nomenem patró i guia

perque sempre nit i dia

feu dels "plens un niu d'amor"

Nostra eina és la careta

els fuets i la corona

tots plegats farem rodona

al voltant del Sant Patró.

Ja hi som tots, ja hi som tots

els "merders" dels vestidors

tremoleu, tremoleu

o si no no saltareu.

Ja hi som tots, ja hi som tots

els "merders" dels vestidors

tremoleu, tremoleu

o si no no saltareu.

Nostre lema és l'alegria

la Patum nostra senyera

i dels Plens la gran foguera

enarbona el nostre cor.

Si pot ser us demana ara

que tingueu un xic de vista

no allargueu gaire la llista

i que tots puguem saltar.

Ja hi som tots, ja hi som tots

els "merders" dels vestidors

tremoleu, tremoleu

o si no no saltareu.

Ja hi som tots, ja hi som tots

els "merders" dels vestidors

tremoleu, tremoleu

o si no no saltareu.

LA PRESÓ DEL REI DE FRANÇA

Explica l'empresonament del rei Francesc I de França a la batalla contra les tropes de Carles V d'Espanya i emperador germànic el 24 de febrer de 1525. La lletra va ser recollida per Jacint Verdaguer a la Plana de Vic i publicat per Milà i Fontanals. Els "tres grans de llir" fan referència a les flors de lis de les armes de França. La cançó és una súplica per solucionar la situació "anormal" d'un rei empresonat i que pel seu rescat demanen tres milions d'escuts d'or. Per això demana que es venguin la basílica de Saint Denis si calgués, panteó dels reis de França. Seria la propaganda a favor del tractat entre les reines, anomenat "la pau de les Dames".

Aquesta melodia va ser inclosa per Joan Manuel Serrat en el disc Cançons tradicionals. La Companyia Elèctrica Dharma en va fer una versió memorable. Actualment, és peça indispensable de tots els grups de grallers.

TINDREM PATUM!!

Diumenge passat, va sortir el tabaler per anunciar que el ple de l'ajuntament de Berga va aprobar que enguany hi tornarà a haver patum, ja que tot i ser un moment merament simbòlic, és difícil imaginar que algun dia algú gosés votar en contra de la celebració de la Patum. Un cop acabat el ple, la cobla Ciutat de Berga interpreta el ball de l'àliga.

La sortida del tabal marca el compte enrere de Corpus.

 

TROBADA DE GRUPS DE GRALLES DE COLLES CASTELLERES

Ahir dissabte, el grup de gralles i tabals dels Castellers de la Sagrada Família vam participar a la trobada de grups de gralles de colles castelleres organitzada pels Capgrossos de Mataró, en la que vam participar 16 colles fent un cercavila per petits grups i acavant amb un petit concert (per anomenar-ho d'alguna manera) en el que cada colla interpretava dues peces del seu repertori. Nosaltres vam interpretar dues sardanes curtes, Aquests de la capa negra i la Nit de llampecs, peça que acostumem a interpretar en aquest tipus d'ocasions, ja que ens agrada molt a tots plegats. Durant el cercavila, vam tocar una peça que també toquem allà on anem, el Rock del Rellotge.

El Rock del Rellotge (Rock Oround the clock), va ser escrita l'any 1952 per Max C. Freedman i James E. Myers. La gravació més coneguda és la de Bill Haley i els Cometes l'any 1954. Va ser la primera cançó de Rock 'n Roll que va ser número 1 als Estats Units.

Aquesta peça la interpretem en cercaviles per animar una miqueta al personal, o quan hi ha nervis, ja que ens permet jugar una miqueta.

LA GRALLA I ELS CASTELLS

Un element cabdal per a la construcció dels castells és la música, que en paraules d'en Joan Amades "actúa com d'essència exaltadora, que corrent per tot l'ésser dels castellers els fa redreçar i els dóna braó per a alçar llur meravellosa construcció. Si arribés un moment en que per alguna raó s'establís un divorci entre grallers i castellers, els castells no s'alçarien".

El casteller és el responsable que s'alci el castell, sense saber per ell mateix si ja és apunt de carregar o si bé el castell encara està enplena construcció. El graller, va explicant amb un llenguatge musical l'estat del castell fins a arribar al moment en què l'anxaneta corona la construcció, en què un toc alegre i agut adverteix al casteller que el castell està carregat.

La música pròpia dels castells està posseïda d'un enciser regust arcàic, d'una empremta que la fa sobresortir per damunt de tota la vasta música popular de gralla que ens és coneguda. Es podria dir que hi ha tres peces característiques castellerament parlant, l'entrada a plaça, el toc de castells i el pilar caminat.

Quan  s'entra a plaça amb un pilar caminat des del lloc per on entra la colla fins al lloc exacte de l'actuació. Aquest pilar s'acompanya amb dues peces combinades, el "toc de castells" i el "toc d'entrada a plaça". El toc de castells sona mentre es basteix i es carrega el castell, en aquest moment comença el "toc d'entrada a plaça", que sona mentre el pilar va caminant i finalment torna a sonar el toc de castells quan l'anxaneta comença a baixar.

 

El toc de castells es pot dir que s'estructura en cinc parts: inici, pujada, aleta, baixada i sortida. L'inici serveix per avisar que el castell comença a enlairar-se i per tant es converteix en intent. La pujada, que consta de dues parts que es van repetint fins que l'anxaneta corona el castell i les gralles toquen l'aleta, amb una nota llarga, aguda i brillant que indica que el castell ha estat carregat. Després de dues notes pausades i llargues, ve una curta melodia enjogassada que correspon a la baixada, que s'enllaça amb les dues frases interpretades durant el bastiment del castell, que es van repetint fins a la sortida, les notes finals coincideixen amb la desfeta de la pinya. La sortida serà llarga en el cas que el castell sigui superior a la torre de 7, o curta si és de dificultat inferior.

A vegades, a l'inici o al final de l'actuació, les colles fan un pilar de 4 o de 5 i el caminen fins al balcó de l'Ajuntament on agafarn l'anxaneta des de dalt. Aquest toc funciona igual que el d'entrada a plaça, sona mentre el pilar està caminant, i mentre puja i es desmonta, sona el toc de castells.

CARNESTOLTES

Els entesos troben en el Carnestoltes pervivències d'antigues festes paganes d'hivern, celebracions gregues i festes romanes. El símbol del Carnaval és sovint, un ninot de palla, vestit de manera grotesca que s'acostuma a anomenar, genèricament en Carnestoltes. Ell és el rei dels poca-soltes i de la gresca. El seu regnat comença el divendres al vespres, quan se li fa la triomfal rebuda i dura fins a l'altre dimarts, que és quan mor. Dimecres de cendra és enterrat amb tots els honors (enterrament de la sardina) essent la "trista" comitiva el darrer acte de la festa.

La festa de Carnaval es subdivideix en diverses diades: el dijous llarder, dia en que els sants preceptes diuen que  els protagonistes dels àpats són els ous i la carn de porc: butifarra d’ou, truita de butifarra, coca de llardons, i totes les possibilitats on, aquests dos productes hi siguin presents

El dimarts de carnaval, que és el dia del judici públic d'en carnestoltes i de la seva mort a la foguera.

El dimecres de cendra, que per la tradició cristiana, de forma oficiosa és el primer dia de Quaresma i l'inici de l'abstinència. Aquest dia es celebra el popular enterrament de la sardina disfressada amb faldilles de paper.

Una de les danses que antigament es ballaven per aquesta època, era el ball del Nyitus. Els Nyitus, segons explica en Joan Amades, eren uns éssers menudíssims, invisibles que entraven dins del cap per les orelles, i un cop dins, s'anaven menjant el cervell, sobretot la memòria, que es creia que era un suc dolç del qual n'eren molt llaminers. No se sap si el ball hi té cap relació, però el compartament estrafolari dels balladors podria evocar el capteniment de l'ennyitat, desmemoriat i una mica curt de gambals.

El Ball dels Nyitus es ballava a Sant Julià de Vilatorta. El balladors solien ser una parella de vells que sortien al centre de la plaça disposats a fer riure la gent. La dona feia tot el que li venia de gust, com més estrany i extravagant millor però sempre seguint el ritme de la melodia. L’home l’havia de seguir i imitar-la sense perdre el ritme ni el to d’ella per tal de no discordar. Abundaven les ganyotes, les llengotes i les mirades estrafolàries.

BRANDA DE CAVALLS

La branda és una dansa que prové de França on es balla de forma lateral, en parelles, o formant cercles. Prové de la paraula “Brander” que en francès significa brandir. A Espanya es coneix com “Bran”. Es creu que aquesta dansa es va traslladar a Escòcia on va ser coneguda com “Brail” però a Anglaterra no va tenir a penes popularitat.

La branda de cavalls té com a estructura 2 parts:

A- En cercle, un cicle de 4 passes laterals a la dreta i 4 cap a l'esquerra. Repetint 4 vegades.

B- Primer les noies (imitant el moviment del cavall quan rasca amb la pota davantera el terra), donen 2 cops amb el peu esquerra al terra, i a continuació fan una passa a la dreta amb el peu dret, donant la mà esquerra al company de la dreta que li dóna la mà dreta i recolzant el peu esquerra en punta. A continuació fa una volta completa cap a l'esquerra en 4 passes començant amb l'esquerra. Després els nois fan el mateix. Cada persona ho repeteix dues vegades.

S'acava repetint la part A una mica més ràpid. L'estructura final queda ABA.

CURS GRALLA

Des de fa temps, que els Grallers de la Sagrada Família, ens havíem plantejat el fet de dur a terme una "escola de gralles", tot i que sabent les nostres limitacions, i que no som ni pretenem ser una escola de música, si no simplement, apropar la gralla al barri, i a qui s'hi vulgui apropar.

A la pestanya de documents, hi trobareu materials que hem preparat, i que us ajudaran a dominar el nostre instrument.

SANTA EULÀLIA

Ja ha passat el primer cap de setmana potent de l'any. La festa major d'hivern de la ciutat ja queda enrera. Aquestes han sigut les festes de Santa Eulàlia en les que més activitat hem tingut, dissabte al matí trobada de gegantons, acompanyant en Raimundi, el gegantó de l'Escola Virolai. Un gegantó amb una particularitat, té quatre rostres, un rostre europeu, un mexicà, un africà i una xinessa;  va vestit amb un llampant vestit daurat, fet que evoca a pensar amb el Déu Astre, el Sol. I d’on prové la primera part del seu nom, el Déu del Sol, el Déu Ra. Com si d’un barret es tractés, sobre els seus quatre rostres porta una gran bola del Planeta Terra amb colors molt vius.

I el diumenge festa grossa, diada castellera de Santa Eulàlia. Aquest any amb la novetat de l'estrena de la Colla Jove de Barcelona, a qui desitjem tota la sort del món, i amb qui vam compartir tocs. La diada va acabar sent la millor diada de la història dels Castellers de la Sagrada Famílía, tot i ser a principis de temporada, el que fa pensar que aquest any promet moltes alegries. Així doncs, salut i bufera!!

ARRANQUEM

Ara fa cinc anys, en el sí dels Castellers de la Sagrada Família, davant de la necessitat de poder comptar amb un grup de grallers propi, un grup de castellers vam començar a posar les bases del que ara som els Grallers i Tabalers 12 Torres Grallers de la Sagrada Família. Des de llavors ha plogut molt, dels primers assajos a la Plaça de la Sagrada Família, passant per l'Escola Tàbor, fins a disposar d'un lloc d'assaig permanent. Durant tots aquests anys, ha passat força gent, alguns de manera fugaç, d'altres esporàdicament.... però tothom hi ha posat el seu granet de sorra per arribar on som. Hem tocat molts castells (i els que ens queden), hem fet infinitat de cercaviles, acompanyat gegants, esbarts... tocat en llocs que ens han fet una especial il·lusió...

Acabem de començar una nova temporada que serà especial per ser el nostre cinquè aniversari, hi ho hem fet anant per feina, fent "doble sessió", el divendres 21 de gener a la tarda acompanyant els companys de l'Escola Virolai en la inauguració del Carrer Ceuta, i al vespre, a la nostra colla, els Castellers de la Sagrada Família en una actuació comercial al Fòrum. La cosa promet!!

Salut i bufera