dimarts, 4 de juny del 2013

Els nans nous


Un cop pasada la Patum d'engunay, i per tal de que no se'ns faci massa llarga l'espera, avui us porto la partitura d'una de les músiques de la Patum més dibulgades, ja que molts dels esbarts dansaires la inclouen en el seu repertori.

Aquesta és una de les comparses de Patum que conjuntament amb els Gegants Vells i els Plens, em toquen més d'aprop, ja que a casa hem format part de les comparses, i cada any un o altre saltem de ple, i ja ve de lluny, ja que la iaia va ser de les primeres dones que van saltar de ple fa una pila d'anys.


Els Nans Nous es van incorporar com a comparsa de La Patum l'any 1890, sembla que com a substitució dels Vells en un inici. Són quatre nans diferents: Dues parelles, una de joves i una altra de vells. Sembla que els Nans eren una comparsa prescindible de la festa alguns anys, cosa del tot impensable avui dia que es fés una Patum sense alguna de les comparses.

La música dels Nans Nous, d'en Joaquim Serra i Farriols, és tan festiva que ja comença amb la participación del públic patumaire, en els seus primers temps picant 5 vegades de mans.
Deia Mossèn Armengou, que aquesta música permet diferenciar els patumaires dels nou vinguts, ja que qui no coneix la música o fa menys dels 5 picaments de mà o en fa de més.

Després ens trobem amb una primera frase que es repeteix dues vegades i una segona que també es repeteix dues vegades. I seguint amb la mateixa estructura dels balls de Gegants de La Patum, aquí comença una tercera frase C, com a rebatut que dón més dinámica a la dansa i que també es repeteix dues vagades. Aquí teniu la partitura.

I aquí teniu un vídeo del ball de Nans Nous.



dilluns, 13 de maig del 2013

Els set salts

Els set salts, és una dansa tradicional del Bearn (o Biarn), Occitània i a una part del País Basc francés. Pertanyien a una familia de danses anomenades "Sauts" o "Jauzi". Totes són danses en cercle però els balladors no es donen mai la ma. D'aquesta família sentirem a parlar de "Set Sauts", "Mariana", "Dus".. al Bearn, o de "Zaspi Jauziac", "Aitzina pika"... al País Basc.

La particularitat d'aquest tipus de danses és que tot i ballar sòl (sense contacte físic amb ningú) però dins d'una rotllana, és a dir, en relació permanent amb el grup de balladors.

Els occitans parlen tradicionalment de "sauts bascs". La distribució geográfica del repertori i la seva densitat desigual sembla afavorir la hipòtesi del seu origen basc. Però per parlar dels orígens de la dansa ja hi ha els que en saben molt. Com es ballen els set salts?

En aquest video hi trobareu l'explicació de la dansa, d'harmonikando.



Aquí teniu la partitura, és molt senzilla. Que en gaudiu!!

dilluns, 1 d’abril del 2013

Caramelles

Una de les tradicions del nostre país, i potser una de les més desconegudes, tot i que a moltes comparques és tot un referent pel que fa als seus trets culturals són les caramelles.

Les caramelles són unes cançons populars que es canten per Pasqua. Tradicionalment eren de temàtica religiosa, ja que eren cants a la joia de la resurrecció de Crist, però d'uns anys ençà han incorporat cançons de to festiu i d'aire satíric sobre allò que ha passat al poble. Berga, Cardona, La Seu d'Urgell, Sant Julià de Vilatorta, Súria, Cardona, Sitges, són de les poblacions amb més tradició. En el seu origen, el caramellaires recorrien els diversos masos anunciant la bona nova de la Resurrecció de Crist. Era una clara referència a la resurrecció de la naturalesa. A canvi de la notícia, se'ls obsequiava amb ous, botifarres i menges greixoses, cosa que indicava que la Quaresma s'havia acabat. Així, el simbolisme de l'ou de les mones és el principi de la vida.

A Sant Julià de Vilatorta els caramellaires canten els Goigs del Roser i porten una vestimenta pròpia de l'antiga ruralia catalana: barret de copalta, capa negra amb valona sobraposada, bordí, i llaç català de color morat.

A Súria s'hi celebra l'aplec més nombrós, amb vuit colles i 500 cantaires.

Els cantaires es planten al peu de balcons i a les places per cantar unes cançons acompanyats de diversos instruments, amb una cistella lligada al capdamunt d'una llarga vara guarnida amb cintes, arriba al balcó de l'homenatjat que, en correspondència, hi deixa el seu donatiu. El Cant més antic de les Caramelles ha estat els Goigs del Roser o de les Botifarres

dimarts, 12 de març del 2013

RECOMANACIONS POSTURALS

Endressant tot un munt de documents que tinc a l'ordinador, he trobat uns cartells que va editar no fa massa temps el Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional, per a diferents instruments amb l'objecitu de fer recomanacions posturals que de retruc ens ajudaran a millorar com a músics.

Us deixo els enllaços per tal que us pugueu descarregar els corresponents a Gralla / tarota i timbal, així com uns consells per tal d'evitar lesions editats per l'Institut de Fisiologia i medicina de l'art amb la col·laboració de la Fundació Ciència i Art.

Cartell de gralla i tarota



Cartell de timbal


 
 
 
Consells per evitar lesions

dilluns, 11 de març del 2013

LA PERRA ISABEL

Avui, us deixo la partitura d'una de les peces que acostumem a tocar a gairebé tots els cercaviles, sobretot per tal que aquells que comencen a tocar, es vagin rodant. Es tracta de la Perra Isabel.

Aquesta peça, ve d'Aragó. És un vals jota que nosaltres diferenciem en dues parts i que toquem dues voltes, la primera com a vals i la segona en temps de jota.

Si pitgeu aquí us podreu descarregar la partitura.

Per si us ve de gust cantar-la, aquí teniu la lletra:

La perra, la perra
la perra Isabel
pasó por mi puerta
y me quiso morder,
la cogí del rabo
y la llevé al juez
para que la juzgue
como es menester.
La multa yo no la pago
que la pague la Isabel,
que ella pasó por mi puerta
y ella me quiso morder.



 

dissabte, 2 de febrer del 2013

TOCATA DE VILLAGORDO

Aquesta és una de les peces que estem acabant d'enllestir per tal de tocar-la ben aviat.

Villagordo del Cabrile, es troba a La Plana d'Utiel-Requena, al límit més occidental del País Valencià. La Tocata de Villagordo és un dels tants temes de cançons tradicionals d'aquesta població.
Aquí teniu la partitura per a dues veus.

Partitura per a dues gralles

dimecres, 16 de gener del 2013

ABANIBI ABOEBÉ

Després d'un temps de tenir mig deixat el blog, avui us portem una de les darreres incorporacions al nostre repertori, l' Abanibi aboebé.

Aquesta cançó va guanyar el festival d'Eurovisió de l'any 1978 representant a Israel. Està escrita per Ehud Manor, i la música és de Nurit Hirsh. La cançó parla de l'amor que sempre s'amaga i no hauria de ser així. El títol és un joc de paraules, un llenguatge inventat infantil per parlar en secret, el "llenguatge Bet". Consisteix en afegir una "B" seguida de la corresponent vocal segons la síl·laba entre les síl·labes d'una paraula ofare.

Musicalment la cançó té una raresa, i és que acaba just quan canvia la tonalitat. És força inusual, ja que lo normal és que després d'això es repeteixi al menys un cop la tornada.

Existeix també una versió en anglès, interpretada per Izhar Cohen, i una versió en español interpretada pel Chaval de la Peca.

En aquest enllaç hi trobareu la Partitura

Aquí teniu la versió interpretada pel Chaval de la Peca.