Una de les tradicions del nostre país, i potser una de les més desconegudes, tot i que a moltes comparques és tot un referent pel que fa als seus trets culturals són les caramelles.
Les caramelles són unes cançons populars que es canten per Pasqua. Tradicionalment eren de temàtica religiosa, ja que eren cants a la joia de la resurrecció de Crist, però d'uns anys ençà han incorporat cançons de to festiu i d'aire satíric sobre allò que ha passat al poble. Berga, Cardona, La Seu d'Urgell, Sant Julià de Vilatorta, Súria, Cardona, Sitges, són de les poblacions amb més tradició. En el seu origen, el caramellaires recorrien els diversos masos anunciant la bona nova de la Resurrecció de Crist. Era una clara referència a la resurrecció de la naturalesa. A canvi de la notícia, se'ls obsequiava amb ous, botifarres i menges greixoses, cosa que indicava que la Quaresma s'havia acabat. Així, el simbolisme de l'ou de les mones és el principi de la vida.
A Sant Julià de Vilatorta els caramellaires canten els Goigs del Roser i porten una vestimenta pròpia de l'antiga ruralia catalana: barret de copalta, capa negra amb valona sobraposada, bordí, i llaç català de color morat.
A Súria s'hi celebra l'aplec més nombrós, amb vuit colles i 500 cantaires.
Els cantaires es planten al peu de balcons i a les places per cantar unes cançons acompanyats de diversos instruments, amb una cistella lligada al capdamunt d'una llarga vara guarnida amb cintes, arriba al balcó de l'homenatjat que, en correspondència, hi deixa el seu donatiu. El Cant més antic de les Caramelles ha estat els Goigs del Roser o de les Botifarres
